LA FULIOLA I BOLDÚ, DADES D´AQUEST POBLES A 09-01-2020
| *- Resum ràpid de La Fuliola i Boldú |
*- Geografia, relleu, clima, vegetació, fauna, agricultura i ramaderia |
*- Estudi de la població |
*- Cooperativa de La Fuliola i Boldú |
*- Història de La Fuliola i Boldú |
*- Edificacions i monuments a la Fuliola |
*- Edificacions i monuments a Boldú |
*- Costums, tradicions i festes |
*- Festes del segar i batre |
*- Serveis i col·leccions a La Fuliola |
*- Associacions i grups del poble |
*- Escola de Futbol Urgell E.F.U. |
*- Ateneu Popular |
*- Telèfons, contactes, institucions, serveis i transports (BUS, TAXI...) |
*- Establiments de venda d'artesania |
*- Restaurants i altres establiments de venda de menjar |
*- Pubs, Granges i Bars |
*- Botigues i altres establiments comercials |
ACCÉS DIRECTE A MAPA DELS CARRERS DE LA FULIOLA I BOLDÚ
MAPES I FOTOS DE LA FULIOLA I BOLDÚ
MISTERIS A LA FULIOLA, BOLDÚ I RODALIES
CURIOSITATS DELS NOSTRES AVANTPASSATS
LO NOSTRE IDIOMA: LO LLEIDATÀ
TORNAR A LA PÀGINA INICIAL
---RESUM RÀPID ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
Municipi agregat a La Fuliola: Boldú
Partit Judicial: Balaguer
Comarca: Urgell
Extensió en km² del terme municipal: 11'1
Clima: Mediterrani continental
Coordenades: 41° 42′ 55″ N, 1° 1′ 9″ E
Altitud: 275 m
Nombre d'habitants: 1.217 (any 2018)
Informació actualitzada a:
http://www.idescat.cat/
Instituto Nacional de Estadística http://www.ine.es/
---RESUM - ELEMENTS D´INTERÈS TURÍSTIC
* Església Parroquial de Sta. Llúcia (S.XVIII)
amb pintures a l'interior de Jesús Massana. FOTO |
* Lo Portal (Cal Farriol) FOTO |
* Cal Bep del Pau o Cal Pep del Pau (Casa Pairal S. XVI-XVII) FOTO |
* Casa Terés (Casa Pairal S. XVII) FOTO |
* Cal Pané a La Placeta (1725) FOTO |
* Església Parroquial de Boldú (romànic modificada) FOTO |
* Creus de terme de La Fuliola i Boldú FOTO | FOTO
|
* Piscines públiques de La Fuliola i Boldú FOTO |
* Col·lecció de forges de metall del Ramonet del Farrer FOTO |
* Col·lecció d´armes Josep Pané FOTO |
* Col·lecció de fòssils, minerals i pedres precioses Dr. Lluís Ferrer
i Lina Monsó FOTO |
---RESUM FESTES LOCALS
* Carnestoltes al febrer.
* Festa de les dones per Santa Àgueda ( 5 de febrer ).
* Festa del Roser de maig a Boldú. Tercer o quart diumenge de maig.
* Festes del Segar: L'últim diumenge de juny.
* Festes del Batre: Segon diumenge de Juliol. FOTOS |
* Sant Jaume i Santa Anna ( 25 i 26 de juliol ) a La Fuliola.
* Santa Llúcia ( 13 de desembre ) a La Fuliola. Ball de Bastons. FOTO |
* Diada Nacional 11 de setembre.
* Festes nadalenques i Reis. FOTO | FOTO | FOTO |
---RESUM TELÈFONS D'INTERÈS
* Accés directe a telèfons d´interès |
* Accés directe a mapa dels carrers de La Fuliola i Boldú
---SITUACIÓ GEOGRÀFICA ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
Municipi situat a 14 quilòmetres de Tàrrega i a 15 de Balaguer
anant per la carretera C-53 en direcció a Balaguer.
Forma part de la comarca de l’Urgell i està situat en les coordenades
41° 42′ 55″ N, 1° 1′ 9″ E, a 275 m d'altitud.
El terme té forma de quadrilàter amb una extensió de
11’1 km². El limiten al nord, el terme municipal
d’Agramunt; a llevant, el d’Ivars d’Urgell i el Tarròs
(municipi de Tornabous); al sud, el d’Ivars d’Urgell; i a
ponent, el de Penelles (la Noguera).
La Fuliola, situada a la banda oriental del
terme, té com a agregats el poble de Boldú
(des de 1949) i l’antic terme de la Fulia Grossa.
La principal via de comunicació és la carretera C-53
de Tàrrega a Balaguer, que passa també per la localitat
de Boldú i fa que ambdós semblin una única població.
---RELLEU
El relleu del terme és essencialment pla, seguint la
mateixa estructura que el Pla d’Urgell, amb qui toca pel sud.
---CLIMA
El clima predominant és el mediterrani continental de tendència àrida.
L’hivern és relativament dur i llarg ja que els mesos
més freds tenen una mitjana al voltant dels +4’2 º. La
boira hivernal, resultat del refredament de l’aire, es
manté temps i temps. D’altra banda, l’estiu és llarg i
calorós ja que durant els mesos de juny i juliol, agost
i setembre la temperatura mitjana supera els +20º. La
tardor i especialment la primavera són dues estacions força curtes.
Es tracta, sens dubte, del bioclima més eixut del
principat i també del de més contrast; això és que està més
exposat a oscil·lacions tèrmiques anuals (hiverns molt freds
i estius molt calorosos).
Els grans contrastos tèrmics entre estiu i hivern van
acompanyats d’una pluviositat força baixa. La
precipitació mitjana anual supera per poc els 400 mm³ i es
produeix entre la primavera i la tardor en forma de
pluja i, ocasionalment, en forma de calamarsa durant
l’estiu. Les precipitacions en forma de neu són molt
poc freqüents. L’hivern i l’estiu són dues estacions seques.
Cap al tard cal dir que bufa el vent de la marinada, que
refresca les nits de l´estiu.
---VEGETACIÓ
El temps eixut general comporta una austeritat molt marcada
del mantell vegetal en la part que no es troba exposada al regadiu.
Es tracta d’una vegetació escleròfil·la, perennifòlia, hídricament molt
conservadora; els petits arbres i els arbusts de fulla petita són
molt més corrents que les plantes herbàcies.
---Vegetació actual
Malgrat la gran extensió dels conreus, als turons s’hi
troba una vegetació calcinal, resseca i esclarissada ( Serra
d´Almenara, apròx. a 1 km de La Fuliola i Boldú ).
Allí són corrents les mates de ginesta, l'argelaga, el romaní, el
timó, la maleïda, la ruda, l'espart, el fenàs i també la màquia
d’alzina, el garric, l'arçot, etc.
---Activitat agrícola i vegetació rural
Des de mitjans del segle XIX, els regadius han fet acte de presència
a la zona gràcies al canal d’Urgell i han transformat
completament el paisatge (i l’economia).
El monoconreu cerealista que ve d’antic, no ha
desaparegut pas, però s’ha vist desplaçat i reduït per
l’efecte de l’aigua del canal d’Urgell.
Així, les terres de cultiu de La Fuliola i Boldú
es pot dir que són totes de regadiu.
L’horta, els fruiters (pomers i perers bàsicament) i els
cereals, blat i blat de moro, dominen en el
paisatge, juntament amb el cultiu de l’alfals.
Entre la vegetació de les vores dels camins hi
ha poblacions de blets i conizes, margall
bord, gatells, bardisses... i entre les males herbes destaquen les
roselles dels camps de blat ,les ravenisses, la cugula i la cua de rata.
---FAUNA
Podem agrupar la fauna segons el seu hàbitat preferent:
---Planes i conreus
Es podem trobar mamífers com la guineu
(vulpes vulpes), el toixó (meles meles), l'eriçó
(erinnaceus algius), el talp (talpa europaea), el
conill (oryctolagus cuniculus)... ; aus com
l'esparver (falco tinnunculus), la puput (upupa
eops), la garsa (pica pica), l'aligot (buteo buteo),
el tord (turdus viscivarus), la cogullada (galerida
cristata), la guatlla (cotumix cotumix)...; rèptils
com la serp verda (malpolon monspessulanus),
el llangardaix (lacerta lepida), la sargantana
(podarcis hispànica)... i invertebrats com la
papallona (gonopteryx sp.), la marieta
(coccinella septempunctata), el cargol (hèlix
sp.), el llimac (limax sp.), el llambric
(octolassium sp.), l'aranya (epheira sp.)...
---Zona urbana
A banda dels animals domèstics, podem trobar-hi mamífers com
la rata (rattus rattus), el ratolí (mus musculus)...; aus com l’òliba
(tyto alba), la ratapinyada (pipistrellus pipistrellus), el mussol
(athene noctua), el colom (columba livia), el falciot (apus apus),
l'oreneta (hirundo rustica), el pardal (passer domesticus)...; rèptils
com l'esquinçarobes (tarentola mauritanica), la sargantana
(podarcis hispànica)...; invertebrats com la mosca (musca sp.), la
vespa (palistes gallicus), l'aranya (opilio sp)...
---AGRICULTURA
Informació actualitzada a:
http://www.idescat.cat/
Cultius Hectàrees
Ametller de regadiu 0.58 Ha
Conreu de secà 9.03 Ha
Conreu de regadiu 837.84 Ha
Pastures 3.66 Ha
Fruiters de regadiu 153.86 Ha
Horta de regadiu 4.18 Ha
Improductiu 53.94 Ha
Arbres de ribera 3.09 Ha
Zones urbanes 49.90 Ha
Total Municipi 1116.07 Ha
La zona és regada pel canal d’Urgell i hom aprofita les seves aigües
per a l’agricultura de regadiu, principal activitat econòmica amb
cereals, farratges, blat de moro i productes d’horta, juntament
amb la ramaderia. D’un temps ençà l’agricultura s’orienta a incrementar
les plantacions de fruiters, encara que cada dia més
el sector de la fruita dolça està pitjor.
---RAMADERIA
Informació actualitzada a:
http://www.idescat.cat/
Pel que fa al sector ramader cal dir que aquest és un
dels principals complements de l’agricultura de la Fuliola.
La Fuliola té un total de 39 explotacions ramaderes
amb un número total de caps de bestiar de 16.529,
segons dades de 1999. Comparats per espècies destaca
el sector porcí amb un 56,4% de la producció ramadera
total, seguit en segon lloc pel ramat boví, tret
diferencial respecte als altres municipis tractats en
aquest treball, amb un 33,3%. Els ramats d’oví ( un 15,3%
de la producció ramadera ) es troben situats en tercer
lloc, seguit de la cria de ramats de cabres amb un 5,1%
i el de conilles mares amb el mateix percentatge.
---ESTUDI DE LA POBLACIÓ
---> TORNAR A L'ÍNDEX |
Informació actualitzada a:
http://www.idescat.cat/
Instituto Nacional de Estadística http://www.ine.es/
Nombre d'habitants:
203 (any 1717) 417 (any 1787)
653 (any 1857) 698 (any 1960)
538 (any 1877) 673 (any 1887)
792 (any 1900) 949 (any 1910)
978 (any 1920) 1.029 (any 1930)
1.024 (any 1936) 1.014 (any 1940)
1.025 (any 1945) 1.330 (any 1950)
1.315 (any 1955) 1.366 (any 1960)
1.270 (any 1965) 1.267 (any 1970)
1.289 (any 1975) 1.309 (any 1981)
1.269 (any 1991) 1.264 (any 1996)
1.255 (any 1998) 1.247 (any 1999)
1.251 (any 2000) 1.251 (any 2001)
1.253 (any 2002) 1.227 (any 2003)
1.234 (any 2004) 1.204 (any 2005)
1.235 (any 2006) 1.241 (any 2007)
1.225 (any 2008) 1.239 (any 2009)
1.270 (any 2010) 1.286 (any 2011)
1.320 (Any 2012) 1.300 (any 2013)
1.294 (any 2014) 1.291 (any 2015)
1.260 (any 2016) 1.217 (any 2018)
La població de La Fuliola i Boldú comptabilitzada en l’últim cens(any 2018)
és de 1.217 habitants.
Des de l’any 1981 al 1996 hi ha hagut un descens de la població,passant de
1.323 a 1.264 hab, a diferència de Catalunya on hi ha hagut un lleuger augment
de població de 5.956.414 hab. a 6.090.040 hab.
Analitzant els grups d’edat, observem que, de 0 a 14 anys, el
tant per cent de la població ha baixat en un 4,4% des de l’any 1981.
El grup de 15 a 64 anys també ha disminuït un 3,3 %.
El grup d’edat que ha augmentat, ha estat el grup de 65 anys i
més que ha passat d’un 16,1 % a un 24,4 %.
Si ho comparem amb Catalunya comprovem que malgrat
els tants per cents siguin diferents, la tendència és la mateixa,
minva el tant per cent de població menor de 14 anys i
augmenta molt significativament el grup d’edat de més de 65
anys, fet que ens demostra que, efectivament, la població de
Catalunya està en un constant procés d’envelliment.
---Lloc de naixement
El 91,7 % és nascuda a Catalunya, un 7,9 % a la resta de l’Estat
i un 0,4 %, a l’estranger. Aquestes dades s´han vist
modificades per l´establiment en aquest municipi de molts immigrants
provinents sobretot del Nord d´África, encara que
aquest segueixen essent aquí una minoria.
---Coneixement del català
Pel que fa al grau de coneixement del català,
quasi el 100 % de la població l’entén, i baixa el tant
per cent quan es tracta de saber-lo parlar.
Catalunya està per sota d’aquests índexs, doncs té un 95 % de la
població que l’entén i un 75,3 % que el sap parlar.
Aquestes dades ens demostren que el grau d’immigració a les
grans ciutats és més important i elevat que al medi rural.
---Comerç
L’any 2001 La Fuliola i Boldú tenia enregistrades un
total de vint-i-una empreses de comerç al detall.
Podem trobar per exemple empreses de comerç no catalogat que
són la farmàcia, l’òptica, l’estanc, una botiga de mobles i una
floristeria; dues empreses de productes químics, una llibreria,
quatre empreses que es dediquen a la venda
d’articles per la llar i, finalment,
vuit botigues que es dediquen a la venda de productes alimentaris.
Analitzant les dades del 2001, observem que del
total d’establiments de comerç al detall,
un 38% es dediquen a la venda de productes alimentaris,
és a dir productes de primera necessitat. La gran
majoria de comerços, exceptuant la farmàcia, per ésser
aquest un establiment sanitari, tenen una
representació minoritària. En els últims anys aquest
tipus de comerç ha patit una davallada causada per la
proximitat de poblacions com Balaguer, Mollerussa i
Tàrrega que tenen més varietat comercial.
Pel que fa a establiments d´oci com restaurants, bars i pubs, els
veïns de La Fuliola i Boldú disposen d´una gran varietat dels
mateixos. És dels pobles dels voltants que en tenen més.
---Cooperativa de La Fuliola i Boldú
FOTO | ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
Informació actualitzada a:
http://www.coopivars.com/
Nom: Coop. d´Ivars de La Fuliola (Agrounió i anteriorment Societat Cooperativa Agrícola i Ramadera
Catalana Ltda. de la Fuliola, antics noms)
Explicació: Agrounió (unió de les antigues coop. de La Fuliola i Castellserà) va ser absorbida per la Cooperativa
d´Ivars l´any 2007. La seu d´aquesta cooperativa fundada l´any 1915 es troba a Ivars d´Urgell,
a la plaça Bisbe Coll nº 9
Funcionament: Des de l’any 1946
Nombre de treballadors: 16 ? ( a l’estiu s’arriba fins a 22
o més per la campanya de la fruita ).
Nombre de socis: 270 aprox.
---Producció de la cooperativa
1) Es facturen 1.800 milions anuals, un 65% correspon al
pinso i un 35 % als cereals (blat, ordi, panís), alfals i fruita
( 80% de poma ) . Pel que fa al pinso produeix mensualment
3.000 tones, un 85% correspon al pinso porcí i un 15% als vedells.
2) Secció de maquinària. S’utilitza pels conreus extensius.
Aquesta secció inclou les màquines que es deixen al soci i
màquines que són utilitzades per treballadors que la
cooperativa té a sou.
3) Gestió de finques. La cooperativa porta un total de 500
jornals, que corresponen a finques arrendades del terme.
D’aquests 500 jornals, un 60% és de panís, un 30% d’alfals
i un 5% de blat.
---Altres qüestions sobre la cooperativa
La pesta porcina: Afecta negativament en les vendes de pinso, però no
massa, ja que queda compensat pel consum de les granges que han
d’alimentar els animals retinguts.
Té el Certificat ISO9002: és un certificat de qualitat a nivell
empresarial i implica una millora de traçabilitat i qualitat.
*-Informació i telèfons |
---HISTÒRIA DE LA FULIOLA I BOLDÚ ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
Hi ha dues versions principals sobre l´origen del nom de La Fuliola: la primera
prové l´àrab "al-folia" que vol dir talaia o lloc de guaita, i la segona
prové del llatí "folia" que vol dir fulla, per això a l´escut del poble hi ha
un branquilló amb fulles.
El 8 de gener de 1080, el comte d’Urgell Ermengol IV va donar la primera
carta de poblament a Guillen d´Isarn, per tal de repoblar la zona
reconquerida als musulmans i situada a la plana de Mascançà. A la fi del segle ja s’havien
construït la torre, l’església (la primitiva) i alguns edificis formant
un clos emmurallat.
Després d’haver heretat el poble la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i
els seus descendents, el 1115, aquest va passar a mans de la diòcesi de Solsona.
Les lluites nobiliàries a la successió del comptat per part
dels Cabrera i Roger de Foix van deixar la vila despoblada. Llavors, el nou
compte Ermengol X, amb ganes de refer-la, li va concedir
una segona carta de població el 1280.
El 1318, el poble passà a ser propietat del Monestir de Poblet,
que en aquells temps es trobava sota l´autoritat de l´abat Ponç de Copons.
Un fogatge fet el 1553 ens diu que hi havia 28 cases,
les quals anaren disminuint a causa de males males collites,
penúries econòmiques, epidèmies i el bandolerisme.
Després de la desaparició de les senyories, en la
desamortització de 1835-1837 es van subhastar la
totalitat de les propietats del monestir, la qual cosa,
junt amb la construcció del canal d’Urgell (1852-1862),
va anar modificant la tinença de la terra, alhora que
s’iniciava el gran creixement demogràfic i econòmic actual.
Dins del terme hi ha el poble de Boldú i l’antic
terme de la Fulia Grossa.
Boldú va formar part del municipi de Tornabous, però
el 1949, per raons de proximitat i vinculació històrica,
fou agregat a La Fuliola.
---Castell de La Fuliola
Documentat el 1080 entorn a la reconquesta portada a terme pel
compte Ermengol IV, el qual va encarregar a Guillem d´Isarn la
construcció d´una fortificació per protegir a la gent d´aquelles
contrades. El 1414 el rei Ferran I va vendre tota la jurisdicció al
Monestir de Poblet.
---Castell de Boldú
Pels voltants del 1080 Ponç Dalmau va fer construir aquesta
fortificació. En el decurs del segle XIII apareixen com a propietaris
els Almenara. Elisenda d'Almenara va rebre el castell com a dot dels
seus pares al casar-se amb Gelabert de Centelles, però van
tenir que empenyorar-lo. Com ja va passar amb el castell de
La Fuliola, el rei va vendre tota la jurisdicció al Monestir de Poblet.
No queda cap resta del castell en l´actualitat.
---EDIFICACIONS I MONUMENTS A LA FULIOLA ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
---Edifici de l´Ajuntament de La Fuliola i Boldú FOTO |
En ell podem trobar: les oficines de l´ajuntament, la llar de jubilats,
la biblioteca ( actualment fora de servei ) i el consultori mèdic.
*-Informació i telèfons |
---Església parroquial de Sta. Llúcia FOTO |
És un edifici bàsicament barroc que data de l’any 1783. El seu autor fou Güell de Poblet.
La façana es caracteritza per una portalada emmarcada per pilastres sobre grans sòcols
i al damunt una gran rosassa. El campanar és de planta quadrada amb quatre obertures a la part superior.
L’interior fou pintat pel barceloní Jesús Massana. Per dins aquest temple és modern, però en el
campanar podem apreciar elements de l’antiga església romànica i un antic rellotge de sol que va ser
restaurat recentment.
*-Informació i telèfons |
---Casa Terés FOTO |
Casa pairal feta de pedra també anomenada 'Cal Marquès'.
En l´actualitat no es pot visitar i no hi viu ningú.
Davant seu hi ha una gran plaça no pavimentada. Molts anys endarrera
allí mateix es situava el cementiri més antic de La Fuliola.
Quan van aixecar els carrers dels voltants per pavimentar-los van
sortir a la llum diversos ossos humans.
A la Fuliola també hi ha un altre cementiri abandonat i ple de
bardisses. Es situa al final del carrer Enric Granados ( el carrer
que es troba entre el Banc Popular i l´edifici de Mobles Carulla ). FOTO |
---Vila closa
És el nucli primitiu de la població. Era tancat per les
cases que feien de muralles. S’hi pot veure encara avui
els portals d’accés i les edificacions més antigues de la
població. D´entre elles Cal Pep del Pau, Cal Pané, Cal Farriol Cal Samario i
d´altres. Daten del segle XVI o XVII.
FOTO | FOTO | FOTO |
---Creu de terme de La Fuliola FOTO |
És una reproducció feta a partir de l´antiga creu de pedra
que es va destruir per la guerra civil. Van decidir referla
a partir de la troballa de les runes de la creu antiga i també
amb l´ajut d´antigues fotografies.
---Poliesportiu FOTO |
S’hi realitzen tot tipus d’actes culturals i festes populars.
També disposa de servei de bar durant tot l´any i d´una sala
d´exposicions ( antiga llar dels jubilats ).
*-Informació i telèfons |
---Zona esportiva municipal FOTO |
Situada entremig de La Fuliola i Boldú.S´inagurà l´any 1995.
Consta de piscines, camp de futbol i de servei de bar durant l´estiu.
És al costat mateix del col·legi públic.
---EDIFICACIONS I MONUMENTS A BOLDÚ ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
Dins el terme municipal de La Fuliola, hi ha la població
de Boldú, on trobem :
---La Creu de Terme de Boldú. FOTO |
D’estil gòtic i esculpida a la pedra, en ella es pot apreciar la
policromia dels personatges representats. Fou enderrocada per
la guerra civil (1936-1939) i posteriorment refeta i restaurada.
---Església parroquial de Boldú FOTO |
Dedicada a Santa Maria de l’Assumpció, fou
construïda l’any 1080; d’origen romànic. L’església
manté la construcció primitiva i també els elements estructurals.
---Escola CEIP 'Guillem Isarn' ( Col·legi Públic ) FOTO |
http://www.xtec.es/ceipguillemisarn/ --- web del Col·legi
Fou inaugurat el 26 de març de 1995; l’autora del
projecte fou l’arquitecte M. Àngels Negre. A aquest
edifici se li atorgà el premi FAD d’Arquitectura.
S’inaugurà l’any 1995 amb unes instal·lacions modernes (escola 4).
Actualment ( 2003 ) té uns 94 alumnes de 3 a 12 anys i 9 mestres.
Hi ha un grup-classe de cada curs.
Té previst construir també una Llar d’infants.
El centre està ubicat a la Carretera s/n.
Celebra festes típiques amb activitats diverses: La Castanyada, Nadal,
Carnaval, Setmana Cultural, Sant Jordi, Jornades intergeneracionals,
Colònies , Ball de Bastons... FOTO |
Participa en un Projecte Europeu Comènius sobre Euroart.
*-Informació i telèfons |
---Cases antigues de Boldú
Cal Batalla, Cal Cabaler, Cal Boada i Ca La Simona.
Cases pairals que daten del segles XVIII i XIX.
---COSTUMS, TRADICIONS I FESTES ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
---Dites Populars
A La Fuliola rosten la cassola
Una dona d’Urgell portada a la Segarra: vet aquí una argelaga
Urgell i Empordà, Déu ens do gra
Quan l’Urgell plora, la Segarra riu
A l’Urgell, panarres
Fer com els ases d’Urgell, que així que veuen la càrrega ja suen
Els rucs d’Urgell, suadors abans d’hora
Els urgellesos tenen tres masses: massa terres, massa amos i massa vicis
A Boldú caguen dur
---Fer ronda
Quan abans pràcticament ningú sortia dels pobles, el jovent es
divertia d’altres formes, una de les quals era anar a fer ronda a
les noies passant per la població i cantant-los la cançó:
Alegrem-nos, alegrem-nos,
Ja que no tenim diners;
Què en farem de la tristesa
Si no serveix per a res?
Maria no estiguis trista,
En la tristor no hi pensis pas,
Que algun dia seràs meva,
I amb mi et casaràs.
L’espardenya tinc rompuda
De pujar i baixar la plaça,
El que et demano Maria
Que no em donis carabassa.
---Carnestoltes
El carnestoltes s’ha celebrat de sempre però, en temps
de prohibició se li havia canviat el nom per evitar
problemes. Als anys 1950-1960 la festa només la feien
els homes, les dones solament anaven al ball on lluïen
les disfresses que s’havien fet al cosidor. Els anys 1967 i
1968, tenint en compte que no es podia dir carnaval, es
va anomenar la festa del Sant Àngel de la Guarda i per
poder-la celebrar es va haver de demanar permís a
l’Ajuntament. La festa va tenir diferents llocs
d’ubicació: 'El Centro' de cal Pola, que es decorava
amb les vànoves de les cases, el cobert de bestiar de
Boldú, a cal Bossa, el local poliesportiu. L’any 1976 va
haver-hi canvis que van convertir la festa tal com la
coneixem ara; es creà una societat que cobrava un tant
a cada soci per finançar-la. El barber de la carretera
va ser l’encarregat de cobrar les quotes que eren de
vint duros mensuals. Per poder realitzar les cassoles
es passava per les cases amb un cove on la gent deixava
el que volia (botifarra, ous,...); el que faltava s’anava a
comprar. Tot allò servia per fer el dinar però a la canalla
se li feia un dinar especial. El dimarts de carnaval es té
per costum que els nens de l’escola i la guarderia
passegin pel poble disfressats fins a la plaça on es fa un
gran foc cremant soques i reparteixen torrades amb xocolata.
---Reis o reixos FOTO | FOTO | FOTO |
La festa va néixer l’any 1947, però cap al 1945 es va
realitzar una celebració feta depressa i corrents que
es pot considerar com el veritable inici.
Tot el que envoltava la festa no va ser gaire elaborat
perquè es tenia intenció que fos per un sol any. Les
barbes i les capes eren de cotó fluix cosit, els vestits de
llençols i vànoves, els turbants, tovalloles enrotllades i
les corones, de cartró pintades.
L’aparició dels reis al poble era una mica 'fantasiosa'
ja que s’apropaven per la banda on havia tot un túnel
d’arbres mal il·luminat sorgint moltes vegades del mig de la boira.
Portaven regals per a tots: petits i grans i els lliuraven
a dalt de l’escenari. Si algun infant estava malalt, li
portaven els regals a la seva casa.
Més endavant veien que la festa s’havia de continuar,
es van començar a elaborar més acuradament totes
aquelles coses necessàries per fer-la: els vestits els cosien
les noies del poble; alguns barrets es van fer a partir de
boines, que s’utilitzaven al Front de Joventuts; les
corones es van fer de llauna de zenc amb ornaments de plàstic.
Un any un jove del poble va portar de Barcelona un
quilo de ' pedres precioses' que es van pegar a les
corones. Durant la cavalcada feina van tenir a
arreplegar les que queien i guardar-les per l’any següent
L’arribada es feia a casa de cal Pola , anomenada 'El
Centro', que era guarnit amb les vànoves de les cases.
La cavalcada es feia amb cavalls i això implicava molta
feina pel fet d’anar a buscar les bèsties a les diferents
cases i aconseguir no fer sospitar els petits si és que els veien.
Més endavant va sorgir el personatge Alí Patxà, que
era el pregoner de la casa reial que anunciava l’arribada
dels reis. Quan arribava a La Fuliola, l’esperava un cavall
per muntar . Un altre personatge va ser el Cap de la
Casa militar del Palau d’Orient Haarum-Al-Raska,
que era el cap de tota la caravana, i s’encarregava de
la presentació reial.
Al llarg d’aquests anys han passat més de 150 reis, sense
comptar els patges i tota la resta de col·laboradors.
---Antiga Festa Major de tardor a Boldú
La festa major se celebrava per la mare de Déu de
setembre ( 15 de Setembre ) i les majorales passaven per les cases amb
la bacina a l’hora de dinar. Era molt típic fer ball amb
acordió ja que era l’única manera de poder ballar.
Els joves pagaven el tall (6 rals) que servia per pagar els músics.
A més a més, les cases també feien un pagament sense
especificar la quantitat
---Festa major a Boldú: Plantar el maig
Es celebra La Festa del Roser de maig a Boldú amb un fet ben
curiós: el jovent es reuneix per decidir qui va a tallar un
arbre, normalment un xop. Aquest es plantat al mig de
la plaça l’última nit d’abril i per tant l’inici del mes que
donava nom a l’arbre i a la festa. Sembla tenir el seu origen
com a reminiscència del començament de la primavera.
Antigament aprofitant les rames que s’havien tret 'es tancava'
la plaça i allí es feia el ball. Cal recordar que
un any, enlloc de tallar un xop, es va tallar una freixa
i, tenint en compte el que costa créixer aquest arbre,
va haver-hi una mica d’enrenou. Aquest arbre
romania plantat tot el mes la qual cosa permetia
que s’hi fessin tot tipus de celebracions.
---Festa Major d´estiu i d´hivern a La Fuliola
La festa major d’estiu es celebra per la festivitat de
Santa Anna i Sant Jaume a La Fuliola ( 25 i 26 de juliol ).
Abans relacionada amb aquesta santa existia una germandat. Les
persones que hi pertanyien de forma voluntària feien aportacions
econòmiques que eren utilitzades per ajudar als
membres que es posaven malalts. Se li donava una paga
de quatre pessetes i s’identificava la casa del malalt o
del difunt penjant un gran estendard negre al balcó.
La festa major d’hivern se celebra per Santa Llúcia
( 13 de desembre ), patrona del poble. La Fuliola té uns
goigs dedicats a la mateixa. També per Santa Llúcia es ballat
pels alumnes del col·legi el tradicional Ball de Bastons en honor
seu des de 1985 apròx. FOTO |
---Festes de Segar i Batre FOTOS | ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
http://www.segaribatre.cat/ --- web de la Festa
L’any 1980 amb motiu del IX centenari de la població,
es va crear una comissió amb el suport de l’Ajuntament
i altres entitats locals com l’Ateneu popular amb
la intenció d’ elaborar actes de celebració que s’havien
de dur a terme mensualment. De totes aquelles que es
van fer en el seu moment, només ha quedat la del
'Segar i Batre' però amb algun canvi. En primer lloc,
es va cercar gent que volgués i sabés fer-ho i se’n van
trobar i de molt bons. Després es van cercar eres,
animals, estris, dones per a portar recapte, jovent per
a preparar-ho, gent que suqués pa... De mica en mica
s’anà organitzant i en arribar el gran dia tot va anar
molt bé. En aquestes primeres trobades es segava amb
la dalla i es treballava a les eres per batre. Gradualment,
la festa ha anat introduint màquines, tal com ha anat
succeint en el decurs del temps.
Actualment, amb una nombrosa concurrència de
visitants, durant un parell de diumenges en una
era propera al poble, els pagesos de La Fuliola
realitzen una simulació de les antigues tasques. La
Fuliola, com a poble, ha sabut fer renéixer la il·lusió de
grans i petits per les coses de la pagesia, dels costums i
de velles i ancestrals tradicions. Després de XXV
edicions al 2004 és una festa amb ressò al Principat; això ha
provocat un increment de públic. Aquesta festa té un
caire tradicional i popular i la seva funció és donar-la a
conèixer a la gent, concretament als més joves, i fer
recordar a la gent més gran, com es treballava
antigament al camp, concretament les feines
relacionades amb les tasques de segar i batre el blat,
feines que en l’actualitat les realitzen íntegrament les màquines
recol·lectores. La festa es divideix en dues jornades:
el segar, l’últim diumenge de juny i el batre, el segon diumenge de juliol.
http://www.segaribatre.cat/ --- web de la Festa
---Festa del Segar
Al matí es fa una demostració de la
sembra del blat i preparació de la terra. A les cinc de
la tarda, hi ha una concentració i trobada de segadors
a la plaça de l’església que amb les dalles al coll es
dirigeixen a l’era. Quan hi arriben esmolen la dalla i
comencen el primer rem; seguidament lliguen garbes,
fan garberes i passen el diable; després fan un berenar
típic de segador i una demostració de les primeres
màquines que hi va haver. La festa finalitza amb un ball a l’era.
---Festa del Batre
Al matí els batedors enganxen els
animals, van a buscar les garbes, les estenen a l’era i
fan la batuda. A la tarda, es treu la palla i, si no fa vent,
s’ajuda d’una màquina de principis de segle;
seguidament, porguen el gra, l’ensaquen i el lliguen. La
festa s’acaba amb un ball a l’era.
---SERVEIS I COL·LECCIONS A LA FULIOLA ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
---Biblioteca (ACTUALMENT FORA DE SERVEI)
Fou inaugurada el setembre de 1986. Disposa de 303
llibres de consulta, entre els quals sobresurt
l’Enciclopèdia Espasa Calpe actualitzada i de 800 llibres
de lectura i altres.
Conté un enorme arxiu fotogràfic dels fets ocorreguts
a la Fuliola des de l’any 1992, tot i que recull
determinades fotografies, anteriors a aquesta data.
Està ubicada en una de les dependències de l’Ajuntament.
---Col·lecció de forges de metall del Ramonet del Farrer FOTO |
Figures, imatges i ornamentacions de metall fetes per ell mateix.
La creu de forja de l´església de La Fuliola la va fer ell.
---Col·lecció de fòssils, minerals i pedres precioses FOTO |
Propietat del Doctor Lluís Ferrer i Lina Monsó. Es pot visitar a
l’avinguda Catalunya, 43.Té fòssils marins i terrestres
catalogats internacionalment, raó per la qual rep visites
d’estudiosos estrangers, entre altres.
El Doctor Ferrer ha estat un dels primers i més
afortunats exploradors del famós jaciment de la 'Pedrera
de Meià', d’on han sortit els fòssils més apreciats
i que s’atribueixen al Cretàcic inferior, una de les 'eres'
de fa 120 milions d’anys.
*-Informació i telèfons |
---Col·lecció d´armes FOTO |
Propietat de Josep Pané, situada al carrer Afores s/n.
Consta d’un conjunt de 300 peces. S’hi poden trobar
pistoles antigues i modernes: abarca des de les armes
d’avantcàrrega fins el mític 'Far West' i més
modernes, armes llargues, diguem-ne fusells,
espingardes i escopetes de diferents tipus.
A més, també col·lecciona cartells, dibuixos i hèlixs
d’avions per afició.
*-Informació i telèfons |
---Sala d´exposicions de l´ajuntament
Està ubicada en una de les dependències de
l’Ajuntament i s’hi fan exposicions diverses.
---Sala d´exposicions de l´Ateneu Popular ( FORA DE SERVEI )
Està dedicada a exposicions de diferents tipus.
---ASSOCIACIONS I GRUPS DE LA FULIOLA I BOLDÚ ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
---Llar de Jubilats
Es constituí l’any 1984 i l’any 1998 va canviar la seva
seu a la plaça de l’Ajuntament, 1. Actualment està formada
per 280 socis i les seves activitats són: participació
en les Jornades Intergeneracionals, cursos de ceràmica,
gimnàstica de manteniment, conferències sobre temes d’interès...
*-Informació i telèfons |
---Club de bitlles
Format el setembre de 1999, com a iniciativa d’un grup
de jubilats. En l’actualitat formen part d’aquest club
31 socis federats i rep el nom de Club de Bitlles La Fuliola.
---Grup musical 'TERRA I ÀNIMA'
Clica aquí per escoltar el Grup
Fundat l’any 1970 i dirigit per Rafel Utgés i Vila. Canta
diverses cançons com: Al cor de la nit, Que Jesús vingui
amb mi, Només un signe d’amor,els ocells... enregistrades en un
casset amb motiu del 25è aniversari.
---Cor parroquial
Fou fundat l’any 1916 per Mossèn Codina i antigament
havia fet concerts per obres de beneficència.
Actualment, consta de 15 cantors.
---Taller de puntaires FOTO |
Té per nom 'Vol i Boixet' . Inicia les seves activitats
a l’octubre de 1995.
Està format per 35 puntaires que realitzen activitats
com : exposicions, trobades de puntaires i sortides de
caire lúdic i cultural (concerts, obres de teatre, visites a museus...)
---Societat de caçadors de La Fuliola
Va ser fundada l’any 1980 i en l’actualitat consta de 42
socis. Disposa de 1935 hectàrees repartides entre els
termes municipals de La Fuliola, Agramunt i Penelles.
---ESCOLA DE FUTBOL URGELL E.F.U. ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
L’Escola de Futbol Urgell (E.F.U.)
Està formada per les poblacions de la Fuliola,
Castellserà, Barbens, Tornabous, Anglesola, Penelles i
Bellcaire d’Urgell.
Pretén crear una formació esportiva, humana i social
i de convivència amb l’esport des dels 6 anys als 18
anys ja que les poblacions petites de la comarca tenen
dificultats per crear un equip en cada categoria.
La formen dues seccions, la de futbol i la de bàsquet,
que conformen un total de 10 equips de futbol i 8 de
bàsquet (entorn a 235 practicants) de les següents categories:
Pel que fa a futbol
Babies, Pre-Benjamí, Benjamí, Aleví, Infantil, Cadet i Juvenil.
Pel que fa a bàsquet
Babies, Pre-Mini, Mini, Infantil, Cadet, Senior.
A més està formada per coordinadors esportius,
monitors, ajudants de monitors, delegats d’equip,
membres de la Junta Directiva, col·laboradors i responsables
del material esportiu. El seu local social està
ubicat a la plaça Engràcia Macià, 8 de Boldú-la Fuliola.
---L’ATENEU POPULAR DE LA FULIOLA I BOLDÚ ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
És una associació cultural i recreativa creada l’any 1979.
En l’actualitat compta amb 287 socis. La seva seu social
era a l’Avinguda Catalunya, 45. Actualment no té seu concreta.
Té com a lema 'L’Ateneu Popular per a la cultura del poble'; la seva
tasca és promoure la cultura de la Fuliola i Boldú amb activitats diverses.
Fa d’introductor de les persones nouvingudes al poble per tal que
aquestes coneguin la població i s’entusiasmin amb la seva gent i al
mateix temps serveix per compartir idees.
Des dels seus inicis s’han dut a terme activitats molt diverses
però en l’actualitat hi ha:
- L’AULA DE TEATRE
on un total de 30 nens/nenes realitzen activitats relacionades
amb el món de la dramatització.
- EL GRUP DE TEATRE
'Portanteatre' que representa obres de teatre preparades dins
de l’aula de teatre.
- EXCURSIONS a peu i amb bicicleta
- CARAMELLES
- CULTURA A LA FRESCA: durant els mesos d’estiu realitza
activitats a l’aire lliure en diferents llocs del poble (concerts
de música, titelles, projeccions de pel·lícules...)
- CONCURS DE FOTOGRAFIA
- La celebració de FESTES POPULARS:
Sant Jordi, Sant Joan, 11 de setembre, diada del soci...
- COLÒNIES A CASA
per tal de recuperar els indrets del terme i els seus costums i,
d’aquesta forma, deixar constància en els més joves.
- CONFERÈNCIES, EXPOSICIONS, SORTIDES
- LA PUBLICACIÓ PERIÒDICA 'La Fulla',
amb informacions culturals i locals. ( Actualment de publicació esporàdica o fora de servei )
L’anagrama de l’Ateneu, datat l’any 1995, està molt relacionat amb la
tasca d’aquesta entitat.
El seu autor Ramon Pané el defineix 'Com una espiral que parteix d’un
centre i es va obrint cada vegada més'.
La seva seu social era un espaiós local a l’avinguda Catalunya, amb una
gran sala i sales més petites, amb capacitat per a unes 200 persones, per
a reunions vàries i exposicions.
---TELÈFONS, CONTACTES
INSTITUCIONS, SERVEIS I TRANSPORTS (BUS,TAXI...) ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
* Accés directe a mapa dels carrers de La Fuliola i Boldú
Ajuntament de La Fuliola i Boldú
e-mail: ajuntament@fuliola.ddl.net
Tel. 973-570013
FAX 973-570434
http://fuliola.ddl.net/ --- web de l´Ajuntament
Llar del Jubilat de La Fuliola
Plaça Jaume Ferrer 1
Tel. 973-570463
Consultori mèdic
Plaça Jaume Ferrer s/n
Tel. 973-570697
Parròquia de La Fuliola
c/ Domènec Cardenal s/n
Tel. 973-570019
CEIP Guillem Isarn
Tel. 973-713039
http://www.xtec.es/ceipguillemisarn/ --- web del Col·legi
Farmàcia Òptica Trullols FOTO |
Av. Catalunya 20
Tel. 973-570048
Funerària Cucó
c/ Pau Casals 6
Tel. 973-713013
Cooperativa d´Ivars de La Fuliola
c/ de l´Om, s/n
Tel. 973-570044
FAX 973-570673
http://www.coopivars.com/
Cooperativa d´Ivars (Seu Central)
Plaça Bisbe coll 9, 25260 (Ivars d´Urgell)
e-mail: info@coopivars.com
Tel. 973-580333, 973-580343
FAX 973-580413
Col·lectivitat de Regants nº2 del Canal d´Urgell
Av. Catalunya 55
Tel. 973-570023
Escorxador Municipal FOTO |
Camí d´Ivars s/n (Prop de la creu de terme de La Fuliola)
Benzinera Xopluc de Boldú
Davant del restaurant del mateix nom
Carretera de Tàrrega a Balaguer C-53, Km 18
Tel. 973-570649
-Per concertar visites a les col·leccions Josep Pané i Dr. Lluís Ferrer:
Tel. 973-570013 de l´ajuntament
-Museu Geològic Dr. Lluís Ferrer i Lina Monsó
Av. Catalunya 43, 25332 La Fuliola
Tel. 973-570030 (particular)
TRANSPORTS
Taxis: Taxis a La Fuliola, pàgines grogues |
Autocars: Alsina Graells - ALSA Tel. 902 422 242
Servei regular en direcció a Tàrrega, Balaguer i Lleida.
ATM - Autoritat Territorial de Mobilitat |
Horaris Línea 110 - Lleida <--> La Guàrdia d'Urgell |
Horaris Línea 205 - Balaguer <--> Tàrrega |
---RESTAURANTS I ALTRES ESTABLIMENTS DE VENDA DE MENJAR ---> TORNAR A L'ÍNDEX |
Restaurant Cal Caminer
Menú diari
Plats típics per encàrrec
Obertura: Tot l’any (diumenge tancat).
Serveis: aire condicionat, targetes de crèdit, permesos animals domèstics, banquets.
Capacitat:45 places.
Av. Catalunya 10
Tel. 973-570110
Restaurant-sala polivalent La Placeta de Can Tossut - RESTAURANT TANCAT FOTO |
Especialitat en cargols a la llauna. Menú diari
Obertura: tot l’any (dilluns tancat).
Serveis: aire condicionat, terrassa, accés per a disminuïts, targetes de crèdit,
menjadors privats, banquets, accepten autocars amb avís previ.
Capacitat:sala de 160 places; sala de 25 places; sala de 40 places; a la cafeteria 25 places.
Av. Catalunya 30
Tel. 973-570420
Restaurant 2007 (OBERT AL PÚBLIC DES DE JUNY DE 2008) FOTO | FOTO | FOTO | FOTO |
Els gerents d´aquest restaurant són els que hi havia abans
al restaurant del Castell del Remei.
Obertura: tot l’any (dimarts tancat).
Serveis: aire condicionat, terrassa, accés per a disminuïts,
targetes de crèdit, menjadors privats i parking pels clients.
Accepten autocars amb avís previ.
Capacitat: 120 places.
Av. Catalunya, 69 – (La Fuliola) (Prop de la farmàcia)
Tel. 973 571 073
Més informació a la web: http://www.restaurant2007.com/
Restaurant Xopluc de Boldú
Menú i carta diari
Menjars per emportar per encàrrec
Obertura:tot l’any (dilluns descans setmanal).fem Vacances: de l’1 al 15 de juliol i del 7 al 21 de gener.
Serveis: aire condicionat, accés per a disminuïts, targetes de crèdit, menjadors privats,
s’accepten autocars amb avís previ.
Capacitat:100 places.
Carretera de Balaguer a Tàrrega C-53, Km 18 Boldú
Tel. 973 570649 - 973 570616
Restaurant del Remei
Menú i carta diari, dilluns tancat
Menjars per emportar per encàrrec
S´hi accedeix per la carretera que surt de la C-53 i que va cap a Ivars
c/ únic s/n, Castell del Remei (prop de la Fuliola i Boldú)
Tel. 973-718165
La Cuina de la Padrina Lourdes (Càtering i Queviures)
Graellada de peix, sarsuela de peix, cassola de tros, callos, potes,
paella, amanida, fideuà, canelons casolans... per encàrrec
Servei per a grups i menú diari (de dilluns a divendres) per 4 euros
c/ Dotze de Gener, 19
Entre La Fuliola i Boldú
Tel. 973-570127
---BARS, GRANGES I PUBS
Fotos de Cascall Pub i Jaume´s Pub a La Fuliola |
Cascall Pub FOTO |
Local obert al públic. Inagurat de nou al novembre de 2008.
Plaça de l´església
La Fuliola
Tel. 973-570110
Cascall Pub a Facebook
Horaris d'obertura:
dijous: 18.30h
divendres: 18.30h
dissabte: 15.30h
diumenge: 15.30h
Jaume´s Pub FOTO |
Plaça de l´església
La Fuliola
Granja Lo Pardal FOTO |
Especialitat entrepans freds i calents
També es fan pizzes,tapes i esmorzars
Av. Catalunya 44
Tel. 973-570020
Bar Sport (Cal Ampús) FOTO |
Entrepans, pizzes i tapes
Av. Catalunya 45
Bar del Portal
Edifici del Poliesportiu
Plaça del portal s/n
Tel. 973-713056
---ESTABLIMENTS DE VENDA D'ARTESANIA
CERÀMICA REFRACTÀRIUS – Ceramista Carme Mercè
Productes a la venda: ceràmica decorada, detalls personalitzats i regals d’empresa.
Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda.
Av. Catalunya, 34 - Tel. i Fax 973 570 364
VOL I BOIXET (Francesca Bernaus)
Producte: punta al coixí.
Horaris: cal trucar, per concertar visita.
Av. Catalunya, 21 – Tel. 973 570 180
---BOTIGUES I ALTRES ESTABLIMENTS COMERCIALS
FORN DE PA CAL BONEU FOTO |
Productes a la venda: pa de pagès, coques de recapte, pastissos.
Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda. Diumenges matí.
C. Calvari, 10 – Tel. 973 570 120
CAL GRABAT
Productes a la venda: embotits casolans i carns variades.
Horari al públic: de dimarts a dissabte, matí i tarda.
C. Camí Gran, 2 - Tel. 973 570 143
EL REBOST
Productes a la venda: embotits casolans.
Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda.
Plaça de l’Església, 2 - Tel. 973 570 177
CARNISSERIA ANGELINA (ESTABLIMENT FORA DE SERVEI)
Productes a la venda: carns variades.
Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda.
C. Calvari, 5 - Tel. 973 570 507
RAMON GRANYÓ
Productes a la venda: embotits casolans.
Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda.
C. Calvari - Tel. 973 570 034
CAL QUIMET
Productes a la venda: carns variades.
Horari al públic: de dilluns dissabte, matí i tarda.
C. Raval, 44 - Tel. 973 570 485
LLIBRERIA MARIMON GABERNET SCP
Dijous i diumenges per la tarda tancat.
Plaça de l'Ajuntament, 1 - Tel. 973 570 038
BODEGUES DEL CASTELL DEL REMEI
Obrim la botiga de vi:
els dissabtes de 16:00 a 19:00
els diumenges de 10:00 a 2:00
altres dies en horari d´oficina
Visites a la bodega només diumenges al matí de 10:00 a 12:00
c/ únic s/n
Castell del Remei
Tel. 973-580200
AUTOR: JAUME 6TLLÉ
---> TORNAR A L'ÍNDEX |
* Accés directe a mapa dels carrers de La Fuliola i Boldú
MAPES I FOTOS DE
LA FULIOLA I BOLDÚ
