TORNAR A LA PÀGINA INICIAL

MAPES I FOTOS DE LA FULIOLA I BOLDÚ


LA FULIOLA CONNEXION


LA FULIOLA I BOLDÚ, DADES D´AQUEST POBLES A 28-01-2016
 *- Resum ràpid de La Fuliola i Boldú 
 *- Geografia, relleu, clima, vegetació, fauna, agricultura i ramaderia 
 *- Estudi de la població 
 *- Cooperativa de La Fuliola i Boldú 
 *- Història de La Fuliola i Boldú 
 *- Edificacions i monuments a la Fuliola 
 *- Edificacions i monuments a Boldú 
 *- Costums, tradicions i festes 
 *- Festes del segar i batre 
 *- Serveis i col·leccions a La Fuliola 
 *- Associacions i grups del poble 
 *- Escola de Futbol Urgell E.F.U. 
 *- Ateneu Popular 
 *- Telèfons, contactes, institucions, serveis i transports (BUS, TAXI...) 
 *- Establiments de venda d'artesania 
 *- Restaurants i altres establiments de venda de menjar 
 *- Pubs, Granges i Bars 
 *- Botigues i altres establiments comercials 
ACCÉS DIRECTE A MAPA DELS CARRERS DE LA FULIOLA I BOLDÚ
MAPES I FOTOS DE LA FULIOLA I BOLDÚ
MISTERIS A LA FULIOLA, BOLDÚ I RODALIES
CURIOSITATS DELS NOSTRES AVANTPASSATS
LO NOSTRE IDIOMA: LO LLEIDATÀ

TORNAR A LA PÀGINA INICIAL





---RESUM RÀPID  ---> TORNAR A L'ÍNDEX 

Municipi agregat a La Fuliola: Boldú
Partit Judicial: Balaguer
Comarca: Urgell
Extensió en km² del terme municipal: 11'28 
Clima: Mediterrani continental
Coordenades: 41° 42′ 55″ N, 1° 1′ 9″ E
Altitud: 273 m
Nombre d'habitants: 1.291 (any 2015)

Informació actualitzada a:

http://www.idescat.net/

Instituto Nacional de Estadística  http://www.ine.es/

---RESUM - ELEMENTS D´INTERÈS TURÍSTIC * Església Parroquial de Sta. Llúcia (S.XVIII) amb pintures a l'interior de Jesús Massana. FOTO * Lo Portal (Cal Farriol) FOTO * Cal Bep del Pau o Cal Pep del Pau (Casa Pairal S. XVI-XVII) FOTO * Casa Terés (Casa Pairal S. XVII) FOTO * Cal Pané a La Placeta (1725) FOTO * Església Parroquial de Boldú (romànic modificada) FOTO * Creus de terme de La Fuliola i Boldú FOTO FOTO * Piscines públiques de La Fuliola i Boldú FOTO * Col·lecció de forges de metall del Ramonet del Farrer FOTO * Col·lecció d´armes Josep Pané FOTO * Col·lecció de fòssils, minerals i pedres precioses Dr. Lluís Ferrer i Lina Monsó FOTO ---RESUM FESTES LOCALS * Carnestoltes al febrer. * Festa de les dones per Santa Àgueda ( 5 de febrer ). * Festa del Roser de maig a Boldú. Tercer o quart diumenge de maig. * Festes del Segar: L'últim diumenge de juny. * Festes del Batre: Segon diumenge de Juliol. FOTOS * Sant Jaume i Santa Anna ( 25 i 26 de juliol ) a La Fuliola. * Santa Llúcia ( 13 de desembre ) a La Fuliola. Ball de Bastons. FOTO * Diada Nacional 11 de setembre. * Festes nadalenques i Reis. FOTO FOTO FOTO ---RESUM TELÈFONS D'INTERÈS * Accés directe a telèfons d´interès * Accés directe a mapa dels carrers de La Fuliola i Boldú ---SITUACIÓ GEOGRÀFICA ---> TORNAR A L'ÍNDEX Municipi situat a 14 quilòmetres de Tàrrega i a 15 de Balaguer anant per la carretera C-53 en direcció a Balaguer. Forma part de la comarca de l’Urgell i està situat en les coordenades 41° 42′ 55″ N, 1° 1′ 9″ E, a 273 m d'altitud. El terme té forma de quadrilàter amb una extensió de 11’28 km². El limiten al nord, el terme municipal d’Agramunt; a llevant, el d’Ivars d’Urgell i el Tarròs (municipi de Tornabous); al sud, el d’Ivars d’Urgell; i a ponent, el de Penelles (la Noguera). La Fuliola, situada a la banda oriental del terme, té com a agregats el poble de Boldú (des de 1949) i l’antic terme de la Fulia Grossa. La principal via de comunicació és la carretera C-53 de Tàrrega a Balaguer, que passa també per la localitat de Boldú i fa que ambdós semblin una única població. ---RELLEU El relleu del terme és essencialment pla, seguint la mateixa estructura que el Pla d’Urgell, amb qui toca pel sud. ---CLIMA El clima predominant és el mediterrani continental de tendència àrida. L’hivern és relativament dur i llarg ja que els mesos més freds tenen una mitjana al voltant dels +4’2 º. La boira hivernal, resultat del refredament de l’aire, es manté temps i temps. D’altra banda, l’estiu és llarg i calorós ja que durant els mesos de juny i juliol, agost i setembre la temperatura mitjana supera els +20º. La tardor i especialment la primavera són dues estacions força curtes. Es tracta, sens dubte, del bioclima més eixut del principat i també del de més contrast; això és que està més exposat a oscil·lacions tèrmiques anuals (hiverns molt freds i estius molt calorosos). Els grans contrastos tèrmics entre estiu i hivern van acompanyats d’una pluviositat força baixa. La precipitació mitjana anual supera per poc els 400 mm³ i es produeix entre la primavera i la tardor en forma de pluja i, ocasionalment, en forma de calamarsa durant l’estiu. Les precipitacions en forma de neu són molt poc freqüents. L’hivern i l’estiu són dues estacions seques. Cap al tard cal dir que bufa el vent de la marinada, que refresca les nits de l´estiu. ---VEGETACIÓ El temps eixut general comporta una austeritat molt marcada del mantell vegetal en la part que no es troba exposada al regadiu. Es tracta d’una vegetació escleròfil·la, perennifòlia, hídricament molt conservadora; els petits arbres i els arbusts de fulla petita són molt més corrents que les plantes herbàcies. ---Vegetació actual Malgrat la gran extensió dels conreus, als turons s’hi troba una vegetació calcinal, resseca i esclarissada ( Serra d´Almenara, apròx. a 1 km de La Fuliola i Boldú ). Allí són corrents les mates de ginesta, l'argelaga, el romaní, el timó, la maleïda, la ruda, l'espart, el fenàs i també la màquia d’alzina, el garric, l'arçot, etc. ---Activitat agrícola i vegetació rural Des de mitjans del segle XIX, els regadius han fet acte de presència a la zona gràcies al canal d’Urgell i han transformat completament el paisatge (i l’economia). El monoconreu cerealista que ve d’antic, no ha desaparegut pas, però s’ha vist desplaçat i reduït per l’efecte de l’aigua del canal d’Urgell. Així, les terres de cultiu de La Fuliola i Boldú es pot dir que són totes de regadiu. L’horta, els fruiters (pomers i perers bàsicament) i els cereals, blat i blat de moro, dominen en el paisatge, juntament amb el cultiu de l’alfals. Entre la vegetació de les vores dels camins hi ha poblacions de blets i conizes, margall bord, gatells, bardisses... i entre les males herbes destaquen les roselles dels camps de blat ,les ravenisses, la cugula i la cua de rata. ---FAUNA Podem agrupar la fauna segons el seu hàbitat preferent: ---Planes i conreus Es podem trobar mamífers com la guineu (vulpes vulpes), el toixó (meles meles), l'eriçó (erinnaceus algius), el talp (talpa europaea), el conill (oryctolagus cuniculus)... ; aus com l'esparver (falco tinnunculus), la puput (upupa eops), la garsa (pica pica), l'aligot (buteo buteo), el tord (turdus viscivarus), la cogullada (galerida cristata), la guatlla (cotumix cotumix)...; rèptils com la serp verda (malpolon monspessulanus), el llangardaix (lacerta lepida), la sargantana (podarcis hispànica)... i invertebrats com la papallona (gonopteryx sp.), la marieta (coccinella septempunctata), el cargol (hèlix sp.), el llimac (limax sp.), el llambric (octolassium sp.), l'aranya (epheira sp.)... ---Zona urbana A banda dels animals domèstics, podem trobar-hi mamífers com la rata (rattus rattus), el ratolí (mus musculus)...; aus com l’òliba (tyto alba), la ratapinyada (pipistrellus pipistrellus), el mussol (athene noctua), el colom (columba livia), el falciot (apus apus), l'oreneta (hirundo rustica), el pardal (passer domesticus)...; rèptils com l'esquinçarobes (tarentola mauritanica), la sargantana (podarcis hispànica)...; invertebrats com la mosca (musca sp.), la vespa (palistes gallicus), l'aranya (opilio sp)... ---AGRICULTURA Informació actualitzada a: http://www.idescat.net/

Cultius Hectàrees Ametller de regadiu 0.58 Ha Conreu de secà 9.03 Ha Conreu de regadiu 837.84 Ha Pastures 3.66 Ha Fruiters de regadiu 153.86 Ha Horta de regadiu 4.18 Ha Improductiu 53.94 Ha Arbres de ribera 3.09 Ha Zones urbanes 49.90 Ha Total Municipi 1116.07 Ha La zona és regada pel canal d’Urgell i hom aprofita les seves aigües per a l’agricultura de regadiu, principal activitat econòmica amb cereals, farratges, blat de moro i productes d’horta, juntament amb la ramaderia. D’un temps ençà l’agricultura s’orienta a incrementar les plantacions de fruiters, encara que cada dia més el sector de la fruita dolça està pitjor. ---RAMADERIA Informació actualitzada a: http://www.idescat.net/

Pel que fa al sector ramader cal dir que aquest és un dels principals complements de l’agricultura de la Fuliola. La Fuliola té un total de 39 explotacions ramaderes amb un número total de caps de bestiar de 16.529, segons dades de 1999. Comparats per espècies destaca el sector porcí amb un 56,4% de la producció ramadera total, seguit en segon lloc pel ramat boví, tret diferencial respecte als altres municipis tractats en aquest treball, amb un 33,3%. Els ramats d’oví ( un 15,3% de la producció ramadera ) es troben situats en tercer lloc, seguit de la cria de ramats de cabres amb un 5,1% i el de conilles mares amb el mateix percentatge. ---ESTUDI DE LA POBLACIÓ ---> TORNAR A L'ÍNDEX Informació actualitzada a: http://www.idescat.net/

Instituto Nacional de Estadística http://www.ine.es/ Nombre d'habitants: 203 (any 1717) 417 (any 1787) 653 (any 1857) 698 (any 1960) 538 (any 1877) 673 (any 1887) 792 (any 1900) 949 (any 1910) 978 (any 1920) 1.029 (any 1930) 1.024 (any 1936) 1.014 (any 1940) 1.025 (any 1945) 1.330 (any 1950) 1.315 (any 1955) 1.366 (any 1960) 1.270 (any 1965) 1.267 (any 1970) 1.289 (any 1975) 1.309 (any 1981) 1.269 (any 1991) 1.264 (any 1996) 1.255 (any 1998) 1.247 (any 1999) 1.251 (any 2000) 1.251 (any 2001) 1.253 (any 2002) 1.227 (any 2003) 1.234 (any 2004) 1.204 (any 2005) 1.235 (any 2006) 1.241 (any 2007) 1.225 (any 2008) 1.239 (any 2009) 1.270 (any 2010) 1.286 (any 2011) 1.320 (Any 2012) 1.300 (any 2013) 1.294 (any 2014) 1.291 (any 2015) La població de La Fuliola i Boldú comptabilitzada en l’últim cens (any 2015) és de 1.291 habitants. Des de l’any 1981 al 1996 hi ha hagut un descens de la població, passant de 1.323 a 1.264 hab, a diferència de Catalunya on hi ha hagut un lleuger augment de població de 5.956.414 hab. a 6.090.040 hab. Analitzant els grups d’edat, observem que, de 0 a 14 anys, el tant per cent de la població ha baixat en un 4,4% des de l’any 1981. El grup de 15 a 64 anys també ha disminuït un 3,3 %. El grup d’edat que ha augmentat, ha estat el grup de 65 anys i més que ha passat d’un 16,1 % a un 24,4 %. Si ho comparem amb Catalunya comprovem que malgrat els tants per cents siguin diferents, la tendència és la mateixa, minva el tant per cent de població menor de 14 anys i augmenta molt significativament el grup d’edat de més de 65 anys, fet que ens demostra que, efectivament, la població de Catalunya està en un constant procés d’envelliment. ---Lloc de naixement El 91,7 % és nascuda a Catalunya, un 7,9 % a la resta de l’Estat i un 0,4 %, a l’estranger. Aquestes dades s´han vist modificades per l´establiment en aquest municipi de molts immigrants provinents sobretot del Nord d´África, encara que aquest segueixen essent aquí una minoria. ---Coneixement del català Pel que fa al grau de coneixement del català, quasi el 100 % de la població l’entén, i baixa el tant per cent quan es tracta de saber-lo parlar. Catalunya està per sota d’aquests índexs, doncs té un 95 % de la població que l’entén i un 75,3 % que el sap parlar. Aquestes dades ens demostren que el grau d’immigració a les grans ciutats és més important i elevat que al medi rural. ---Comerç L’any 2001 La Fuliola i Boldú tenia enregistrades un total de vint-i-una empreses de comerç al detall. Podem trobar per exemple empreses de comerç no catalogat que són la farmàcia, l’òptica, l’estanc, una botiga de mobles i una floristeria; dues empreses de productes químics, una llibreria, quatre empreses que es dediquen a la venda d’articles per la llar i, finalment, vuit botigues que es dediquen a la venda de productes alimentaris. Analitzant les dades del 2001, observem que del total d’establiments de comerç al detall, un 38% es dediquen a la venda de productes alimentaris, és a dir productes de primera necessitat. La gran majoria de comerços, exceptuant la farmàcia, per ésser aquest un establiment sanitari, tenen una representació minoritària. En els últims anys aquest tipus de comerç ha patit una davallada causada per la proximitat de poblacions com Balaguer, Mollerussa i Tàrrega que tenen més varietat comercial. Pel que fa a establiments d´oci com restaurants, bars i pubs, els veïns de La Fuliola i Boldú disposen d´una gran varietat dels mateixos. És dels pobles dels voltants que en tenen més. ---Cooperativa de La Fuliola i Boldú FOTO ---> TORNAR A L'ÍNDEX Informació actualitzada a: http://www.coopivars.com/

Nom: Coop. d´Ivars de La Fuliola (Agrounió i anteriorment Societat Cooperativa Agrícola i Ramadera Catalana Ltda. de la Fuliola, antics noms) Explicació: Agrounió (unió de les antigues coop. de La Fuliola i Castellserà) va ser absorbida per la Cooperativa d´Ivars l´any 2007. La seu d´aquesta cooperativa fundada l´any 1915 es troba a Ivars d´Urgell, a la plaça Bisbe Coll nº 9 Funcionament: Des de l’any 1946 Nombre de treballadors: 16 ? ( a l’estiu s’arriba fins a 22 o més per la campanya de la fruita ). Nombre de socis: 270 aprox. ---Producció de la cooperativa 1) Es facturen 1.800 milions anuals, un 65% correspon al pinso i un 35 % als cereals (blat, ordi, panís), alfals i fruita ( 80% de poma ) . Pel que fa al pinso produeix mensualment 3.000 tones, un 85% correspon al pinso porcí i un 15% als vedells. 2) Secció de maquinària. S’utilitza pels conreus extensius. Aquesta secció inclou les màquines que es deixen al soci i màquines que són utilitzades per treballadors que la cooperativa té a sou. 3) Gestió de finques. La cooperativa porta un total de 500 jornals, que corresponen a finques arrendades del terme. D’aquests 500 jornals, un 60% és de panís, un 30% d’alfals i un 5% de blat. ---Altres qüestions sobre la cooperativa La pesta porcina: Afecta negativament en les vendes de pinso, però no massa, ja que queda compensat pel consum de les granges que han d’alimentar els animals retinguts. Té el Certificat ISO9002: és un certificat de qualitat a nivell empresarial i implica una millora de traçabilitat i qualitat. *-Informació i telèfons ---HISTÒRIA DE LA FULIOLA I BOLDÚ ---> TORNAR A L'ÍNDEX Hi ha dues versions principals sobre l´origen del nom de La Fuliola: la primera prové l´àrab "al-folia" que vol dir talaia o lloc de guaita, i la segona prové del llatí "folia" que vol dir fulla, per això a l´escut del poble hi ha un branquilló amb fulles. El 8 de gener de 1080, el comte d’Urgell Ermengol IV va donar la primera carta de poblament a Guillen d´Isarn, per tal de repoblar la zona reconquerida als musulmans i situada a la plana de Mascançà. A la fi del segle ja s’havien construït la torre, l’església (la primitiva) i alguns edificis formant un clos emmurallat. Després d’haver heretat el poble la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents, el 1115, aquest va passar a mans de la diòcesi de Solsona. Les lluites nobiliàries a la successió del comptat per part dels Cabrera i Roger de Foix van deixar la vila despoblada. Llavors, el nou compte Ermengol X, amb ganes de refer-la, li va concedir una segona carta de població el 1280. El 1318, el poble passà a ser propietat del Monestir de Poblet, que en aquells temps es trobava sota l´autoritat de l´abat Ponç de Copons. Un fogatge fet el 1553 ens diu que hi havia 28 cases, les quals anaren disminuint a causa de males males collites, penúries econòmiques, epidèmies i el bandolerisme. Després de la desaparició de les senyories, en la desamortització de 1835-1837 es van subhastar la totalitat de les propietats del monestir, la qual cosa, junt amb la construcció del canal d’Urgell (1852-1862), va anar modificant la tinença de la terra, alhora que s’iniciava el gran creixement demogràfic i econòmic actual. Dins del terme hi ha el poble de Boldú i l’antic terme de la Fulia Grossa. Boldú va formar part del municipi de Tornabous, però el 1949, per raons de proximitat i vinculació històrica, fou agregat a La Fuliola. ---Castell de La Fuliola Documentat el 1080 entorn a la reconquesta portada a terme pel compte Ermengol IV, el qual va encarregar a Guillem d´Isarn la construcció d´una fortificació per protegir a la gent d´aquelles contrades. El 1414 el rei Ferran I va vendre tota la jurisdicció al Monestir de Poblet. ---Castell de Boldú Pels voltants del 1080 Ponç Dalmau va fer construir aquesta fortificació. En el decurs del segle XIII apareixen com a propietaris els Almenara. Elisenda d'Almenara va rebre el castell com a dot dels seus pares al casar-se amb Gelabert de Centelles, però van tenir que empenyorar-lo. Com ja va passar amb el castell de La Fuliola, el rei va vendre tota la jurisdicció al Monestir de Poblet. No queda cap resta del castell en l´actualitat. ---EDIFICACIONS I MONUMENTS A LA FULIOLA ---> TORNAR A L'ÍNDEX ---Edifici de l´Ajuntament de La Fuliola i Boldú FOTO En ell podem trobar: les oficines de l´ajuntament, la llar de jubilats, la biblioteca ( actualment fora de servei ) i el consultori mèdic. *-Informació i telèfons ---Església parroquial de Sta. Llúcia FOTO És un edifici bàsicament barroc que data de l’any 1783. El seu autor fou Güell de Poblet. La façana es caracteritza per una portalada emmarcada per pilastres sobre grans sòcols i al damunt una gran rosassa. El campanar és de planta quadrada amb quatre obertures a la part superior. L’interior fou pintat pel barceloní Jesús Massana. Per dins aquest temple és modern, però en el campanar podem apreciar elements de l’antiga església romànica i un antic rellotge de sol que va ser restaurat recentment. *-Informació i telèfons ---Casa Terés FOTO Casa pairal feta de pedra també anomenada 'Cal Marquès'. En l´actualitat no es pot visitar i no hi viu ningú. Davant seu hi ha una gran plaça no pavimentada. Molts anys endarrera allí mateix es situava el cementiri més antic de La Fuliola. Quan van aixecar els carrers dels voltants per pavimentar-los van sortir a la llum diversos ossos humans. A la Fuliola també hi ha un altre cementiri abandonat i ple de bardisses. Es situa al final del carrer Enric Granados ( el carrer que es troba entre el Banc Popular i l´edifici de Mobles Carulla ). FOTO ---Vila closa És el nucli primitiu de la població. Era tancat per les cases que feien de muralles. S’hi pot veure encara avui els portals d’accés i les edificacions més antigues de la població. D´entre elles Cal Pep del Pau, Cal Pané, Cal Farriol Cal Samario i d´altres. Daten del segle XVI o XVII. FOTO FOTO FOTO ---Creu de terme de La Fuliola FOTO És una reproducció feta a partir de l´antiga creu de pedra que es va destruir per la guerra civil. Van decidir referla a partir de la troballa de les runes de la creu antiga i també amb l´ajut d´antigues fotografies. ---Poliesportiu FOTO S’hi realitzen tot tipus d’actes culturals i festes populars. També disposa de servei de bar durant tot l´any i d´una sala d´exposicions ( antiga llar dels jubilats ). *-Informació i telèfons ---Zona esportiva municipal FOTO Situada entremig de La Fuliola i Boldú.S´inagurà l´any 1995. Consta de piscines, camp de futbol i de servei de bar durant l´estiu. És al costat mateix del col·legi públic. ---EDIFICACIONS I MONUMENTS A BOLDÚ ---> TORNAR A L'ÍNDEX Dins el terme municipal de La Fuliola, hi ha la població de Boldú, on trobem : ---La Creu de Terme de Boldú. FOTO D’estil gòtic i esculpida a la pedra, en ella es pot apreciar la policromia dels personatges representats. Fou enderrocada per la guerra civil (1936-1939) i posteriorment refeta i restaurada. ---Església parroquial de Boldú FOTO Dedicada a Santa Maria de l’Assumpció, fou construïda l’any 1080; d’origen romànic. L’església manté la construcció primitiva i també els elements estructurals. ---Escola CEIP 'Guillem Isarn' ( Col·legi Públic ) FOTO http://www.xtec.es/ceipguillemisarn/ --- web del Col·legi Fou inaugurat el 26 de març de 1995; l’autora del projecte fou l’arquitecte M. Àngels Negre. A aquest edifici se li atorgà el premi FAD d’Arquitectura. S’inaugurà l’any 1995 amb unes instal·lacions modernes (escola 4). Actualment ( 2003 ) té uns 94 alumnes de 3 a 12 anys i 9 mestres. Hi ha un grup-classe de cada curs. Té previst construir també una Llar d’infants. El centre està ubicat a la Carretera s/n. Celebra festes típiques amb activitats diverses: La Castanyada, Nadal, Carnaval, Setmana Cultural, Sant Jordi, Jornades intergeneracionals, Colònies , Ball de Bastons... FOTO Participa en un Projecte Europeu Comènius sobre Euroart. *-Informació i telèfons ---Cases antigues de Boldú Cal Batalla, Cal Cabaler, Cal Boada i Ca La Simona. Cases pairals que daten del segles XVIII i XIX. ---COSTUMS, TRADICIONS I FESTES ---> TORNAR A L'ÍNDEX ---Dites Populars A La Fuliola rosten la cassola Una dona d’Urgell portada a la Segarra: vet aquí una argelaga Urgell i Empordà, Déu ens do gra Quan l’Urgell plora, la Segarra riu A l’Urgell, panarres Fer com els ases d’Urgell, que així que veuen la càrrega ja suen Els rucs d’Urgell, suadors abans d’hora Els urgellesos tenen tres masses: massa terres, massa amos i massa vicis A Boldú caguen dur ---Fer ronda Quan abans pràcticament ningú sortia dels pobles, el jovent es divertia d’altres formes, una de les quals era anar a fer ronda a les noies passant per la població i cantant-los la cançó: Alegrem-nos, alegrem-nos, Ja que no tenim diners; Què en farem de la tristesa Si no serveix per a res? Maria no estiguis trista, En la tristor no hi pensis pas, Que algun dia seràs meva, I amb mi et casaràs. L’espardenya tinc rompuda De pujar i baixar la plaça, El que et demano Maria Que no em donis carabassa. ---Carnestoltes El carnestoltes s’ha celebrat de sempre però, en temps de prohibició se li havia canviat el nom per evitar problemes. Als anys 1950-1960 la festa només la feien els homes, les dones solament anaven al ball on lluïen les disfresses que s’havien fet al cosidor. Els anys 1967 i 1968, tenint en compte que no es podia dir carnaval, es va anomenar la festa del Sant Àngel de la Guarda i per poder-la celebrar es va haver de demanar permís a l’Ajuntament. La festa va tenir diferents llocs d’ubicació: 'El Centro' de cal Pola, que es decorava amb les vànoves de les cases, el cobert de bestiar de Boldú, a cal Bossa, el local poliesportiu. L’any 1976 va haver-hi canvis que van convertir la festa tal com la coneixem ara; es creà una societat que cobrava un tant a cada soci per finançar-la. El barber de la carretera va ser l’encarregat de cobrar les quotes que eren de vint duros mensuals. Per poder realitzar les cassoles es passava per les cases amb un cove on la gent deixava el que volia (botifarra, ous,...); el que faltava s’anava a comprar. Tot allò servia per fer el dinar però a la canalla se li feia un dinar especial. El dimarts de carnaval es té per costum que els nens de l’escola i la guarderia passegin pel poble disfressats fins a la plaça on es fa un gran foc cremant soques i reparteixen torrades amb xocolata. ---Reis o reixos FOTO FOTO FOTO La festa va néixer l’any 1947, però cap al 1945 es va realitzar una celebració feta depressa i corrents que es pot considerar com el veritable inici. Tot el que envoltava la festa no va ser gaire elaborat perquè es tenia intenció que fos per un sol any. Les barbes i les capes eren de cotó fluix cosit, els vestits de llençols i vànoves, els turbants, tovalloles enrotllades i les corones, de cartró pintades. L’aparició dels reis al poble era una mica 'fantasiosa' ja que s’apropaven per la banda on havia tot un túnel d’arbres mal il·luminat sorgint moltes vegades del mig de la boira. Portaven regals per a tots: petits i grans i els lliuraven a dalt de l’escenari. Si algun infant estava malalt, li portaven els regals a la seva casa. Més endavant veien que la festa s’havia de continuar, es van començar a elaborar més acuradament totes aquelles coses necessàries per fer-la: els vestits els cosien les noies del poble; alguns barrets es van fer a partir de boines, que s’utilitzaven al Front de Joventuts; les corones es van fer de llauna de zenc amb ornaments de plàstic. Un any un jove del poble va portar de Barcelona un quilo de ' pedres precioses' que es van pegar a les corones. Durant la cavalcada feina van tenir a arreplegar les que queien i guardar-les per l’any següent L’arribada es feia a casa de cal Pola , anomenada 'El Centro', que era guarnit amb les vànoves de les cases. La cavalcada es feia amb cavalls i això implicava molta feina pel fet d’anar a buscar les bèsties a les diferents cases i aconseguir no fer sospitar els petits si és que els veien. Més endavant va sorgir el personatge Alí Patxà, que era el pregoner de la casa reial que anunciava l’arribada dels reis. Quan arribava a La Fuliola, l’esperava un cavall per muntar . Un altre personatge va ser el Cap de la Casa militar del Palau d’Orient Haarum-Al-Raska, que era el cap de tota la caravana, i s’encarregava de la presentació reial. Al llarg d’aquests anys han passat més de 150 reis, sense comptar els patges i tota la resta de col·laboradors. ---Antiga Festa Major de tardor a Boldú La festa major se celebrava per la mare de Déu de setembre ( 15 de Setembre ) i les majorales passaven per les cases amb la bacina a l’hora de dinar. Era molt típic fer ball amb acordió ja que era l’única manera de poder ballar. Els joves pagaven el tall (6 rals) que servia per pagar els músics. A més a més, les cases també feien un pagament sense especificar la quantitat ---Festa major a Boldú: Plantar el maig Es celebra La Festa del Roser de maig a Boldú amb un fet ben curiós: el jovent es reuneix per decidir qui va a tallar un arbre, normalment un xop. Aquest es plantat al mig de la plaça l’última nit d’abril i per tant l’inici del mes que donava nom a l’arbre i a la festa. Sembla tenir el seu origen com a reminiscència del començament de la primavera. Antigament aprofitant les rames que s’havien tret 'es tancava' la plaça i allí es feia el ball. Cal recordar que un any, enlloc de tallar un xop, es va tallar una freixa i, tenint en compte el que costa créixer aquest arbre, va haver-hi una mica d’enrenou. Aquest arbre romania plantat tot el mes la qual cosa permetia que s’hi fessin tot tipus de celebracions. ---Festa Major d´estiu i d´hivern a La Fuliola La festa major d’estiu es celebra per la festivitat de Santa Anna i Sant Jaume a La Fuliola ( 25 i 26 de juliol ). Abans relacionada amb aquesta santa existia una germandat. Les persones que hi pertanyien de forma voluntària feien aportacions econòmiques que eren utilitzades per ajudar als membres que es posaven malalts. Se li donava una paga de quatre pessetes i s’identificava la casa del malalt o del difunt penjant un gran estendard negre al balcó. La festa major d’hivern se celebra per Santa Llúcia ( 13 de desembre ), patrona del poble. La Fuliola té uns goigs dedicats a la mateixa. També per Santa Llúcia es ballat pels alumnes del col·legi el tradicional Ball de Bastons en honor seu des de 1985 apròx. FOTO ---Festes de Segar i Batre FOTOS ---> TORNAR A L'ÍNDEX http://www.segaribatre.cat/ --- web de la Festa L’any 1980 amb motiu del IX centenari de la població, es va crear una comissió amb el suport de l’Ajuntament i altres entitats locals com l’Ateneu popular amb la intenció d’ elaborar actes de celebració que s’havien de dur a terme mensualment. De totes aquelles que es van fer en el seu moment, només ha quedat la del 'Segar i Batre' però amb algun canvi. En primer lloc, es va cercar gent que volgués i sabés fer-ho i se’n van trobar i de molt bons. Després es van cercar eres, animals, estris, dones per a portar recapte, jovent per a preparar-ho, gent que suqués pa... De mica en mica s’anà organitzant i en arribar el gran dia tot va anar molt bé. En aquestes primeres trobades es segava amb la dalla i es treballava a les eres per batre. Gradualment, la festa ha anat introduint màquines, tal com ha anat succeint en el decurs del temps. Actualment, amb una nombrosa concurrència de visitants, durant un parell de diumenges en una era propera al poble, els pagesos de La Fuliola realitzen una simulació de les antigues tasques. La Fuliola, com a poble, ha sabut fer renéixer la il·lusió de grans i petits per les coses de la pagesia, dels costums i de velles i ancestrals tradicions. Després de XXV edicions al 2004 és una festa amb ressò al Principat; això ha provocat un increment de públic. Aquesta festa té un caire tradicional i popular i la seva funció és donar-la a conèixer a la gent, concretament als més joves, i fer recordar a la gent més gran, com es treballava antigament al camp, concretament les feines relacionades amb les tasques de segar i batre el blat, feines que en l’actualitat les realitzen íntegrament les màquines recol·lectores. La festa es divideix en dues jornades: el segar, l’últim diumenge de juny i el batre, el segon diumenge de juliol. http://www.segaribatre.cat/ --- web de la Festa ---Festa del Segar Al matí es fa una demostració de la sembra del blat i preparació de la terra. A les cinc de la tarda, hi ha una concentració i trobada de segadors a la plaça de l’església que amb les dalles al coll es dirigeixen a l’era. Quan hi arriben esmolen la dalla i comencen el primer rem; seguidament lliguen garbes, fan garberes i passen el diable; després fan un berenar típic de segador i una demostració de les primeres màquines que hi va haver. La festa finalitza amb un ball a l’era. ---Festa del Batre Al matí els batedors enganxen els animals, van a buscar les garbes, les estenen a l’era i fan la batuda. A la tarda, es treu la palla i, si no fa vent, s’ajuda d’una màquina de principis de segle; seguidament, porguen el gra, l’ensaquen i el lliguen. La festa s’acaba amb un ball a l’era. ---SERVEIS I COL·LECCIONS A LA FULIOLA ---> TORNAR A L'ÍNDEX ---Biblioteca (ACTUALMENT FORA DE SERVEI) Fou inaugurada el setembre de 1986. Disposa de 303 llibres de consulta, entre els quals sobresurt l’Enciclopèdia Espasa Calpe actualitzada i de 800 llibres de lectura i altres. Conté un enorme arxiu fotogràfic dels fets ocorreguts a la Fuliola des de l’any 1992, tot i que recull determinades fotografies, anteriors a aquesta data. Està ubicada en una de les dependències de l’Ajuntament. ---Col·lecció de forges de metall del Ramonet del Farrer FOTO Figures, imatges i ornamentacions de metall fetes per ell mateix. La creu de forja de l´església de La Fuliola la va fer ell. ---Col·lecció de fòssils, minerals i pedres precioses FOTO Propietat del Doctor Lluís Ferrer i Lina Monsó. Es pot visitar a l’avinguda Catalunya, 43.Té fòssils marins i terrestres catalogats internacionalment, raó per la qual rep visites d’estudiosos estrangers, entre altres. El Doctor Ferrer ha estat un dels primers i més afortunats exploradors del famós jaciment de la 'Pedrera de Meià', d’on han sortit els fòssils més apreciats i que s’atribueixen al Cretàcic inferior, una de les 'eres' de fa 120 milions d’anys. *-Informació i telèfons ---Col·lecció d´armes FOTO Propietat de Josep Pané, situada al carrer Afores s/n. Consta d’un conjunt de 300 peces. S’hi poden trobar pistoles antigues i modernes: abarca des de les armes d’avantcàrrega fins el mític 'Far West' i més modernes, armes llargues, diguem-ne fusells, espingardes i escopetes de diferents tipus. A més, també col·lecciona cartells, dibuixos i hèlixs d’avions per afició. *-Informació i telèfons ---Sala d´exposicions de l´ajuntament Està ubicada en una de les dependències de l’Ajuntament i s’hi fan exposicions diverses. ---Sala d´exposicions de l´Ateneu Popular ( FORA DE SERVEI ) Està dedicada a exposicions de diferents tipus. ---ASSOCIACIONS I GRUPS DE LA FULIOLA I BOLDÚ ---> TORNAR A L'ÍNDEX ---Llar de Jubilats Es constituí l’any 1984 i l’any 1998 va canviar la seva seu a la plaça de l’Ajuntament, 1. Actualment està formada per 280 socis i les seves activitats són: participació en les Jornades Intergeneracionals, cursos de ceràmica, gimnàstica de manteniment, conferències sobre temes d’interès... *-Informació i telèfons ---Club de bitlles Format el setembre de 1999, com a iniciativa d’un grup de jubilats. En l’actualitat formen part d’aquest club 31 socis federats i rep el nom de Club de Bitlles La Fuliola. ---Grup musical 'TERRA I ÀNIMA' Clica aquí per escoltar el Grup Fundat l’any 1970 i dirigit per Rafel Utgés i Vila. Canta diverses cançons com: Al cor de la nit, Que Jesús vingui amb mi, Només un signe d’amor,els ocells... enregistrades en un casset amb motiu del 25è aniversari. ---Cor parroquial Fou fundat l’any 1916 per Mossèn Codina i antigament havia fet concerts per obres de beneficència. Actualment, consta de 15 cantors. ---Taller de puntaires FOTO Té per nom 'Vol i Boixet' . Inicia les seves activitats a l’octubre de 1995. Està format per 35 puntaires que realitzen activitats com : exposicions, trobades de puntaires i sortides de caire lúdic i cultural (concerts, obres de teatre, visites a museus...) ---Societat de caçadors de La Fuliola Va ser fundada l’any 1980 i en l’actualitat consta de 42 socis. Disposa de 1935 hectàrees repartides entre els termes municipals de La Fuliola, Agramunt i Penelles. ---ESCOLA DE FUTBOL URGELL E.F.U. ---> TORNAR A L'ÍNDEX L’Escola de Futbol Urgell (E.F.U.) Està formada per les poblacions de la Fuliola, Castellserà, Barbens, Tornabous, Anglesola, Penelles i Bellcaire d’Urgell. Pretén crear una formació esportiva, humana i social i de convivència amb l’esport des dels 6 anys als 18 anys ja que les poblacions petites de la comarca tenen dificultats per crear un equip en cada categoria. La formen dues seccions, la de futbol i la de bàsquet, que conformen un total de 10 equips de futbol i 8 de bàsquet (entorn a 235 practicants) de les següents categories: Pel que fa a futbol Babies, Pre-Benjamí, Benjamí, Aleví, Infantil, Cadet i Juvenil. Pel que fa a bàsquet Babies, Pre-Mini, Mini, Infantil, Cadet, Senior. A més està formada per coordinadors esportius, monitors, ajudants de monitors, delegats d’equip, membres de la Junta Directiva, col·laboradors i responsables del material esportiu. El seu local social està ubicat a la plaça Engràcia Macià, 8 de Boldú-la Fuliola. ---L’ATENEU POPULAR DE LA FULIOLA I BOLDÚ ---> TORNAR A L'ÍNDEX És una associació cultural i recreativa creada l’any 1979. En l’actualitat compta amb 287 socis. La seva seu social era a l’Avinguda Catalunya, 45. Actualment no té seu concreta. Té com a lema 'L’Ateneu Popular per a la cultura del poble'; la seva tasca és promoure la cultura de la Fuliola i Boldú amb activitats diverses. Fa d’introductor de les persones nouvingudes al poble per tal que aquestes coneguin la població i s’entusiasmin amb la seva gent i al mateix temps serveix per compartir idees. Des dels seus inicis s’han dut a terme activitats molt diverses però en l’actualitat hi ha: - L’AULA DE TEATRE on un total de 30 nens/nenes realitzen activitats relacionades amb el món de la dramatització. - EL GRUP DE TEATRE 'Portanteatre' que representa obres de teatre preparades dins de l’aula de teatre. - EXCURSIONS a peu i amb bicicleta - CARAMELLES - CULTURA A LA FRESCA: durant els mesos d’estiu realitza activitats a l’aire lliure en diferents llocs del poble (concerts de música, titelles, projeccions de pel·lícules...) - CONCURS DE FOTOGRAFIA - La celebració de FESTES POPULARS: Sant Jordi, Sant Joan, 11 de setembre, diada del soci... - COLÒNIES A CASA per tal de recuperar els indrets del terme i els seus costums i, d’aquesta forma, deixar constància en els més joves. - CONFERÈNCIES, EXPOSICIONS, SORTIDES - LA PUBLICACIÓ PERIÒDICA 'La Fulla', amb informacions culturals i locals. ( Actualment de publicació esporàdica o fora de servei ) L’anagrama de l’Ateneu, datat l’any 1995, està molt relacionat amb la tasca d’aquesta entitat. El seu autor Ramon Pané el defineix 'Com una espiral que parteix d’un centre i es va obrint cada vegada més'. La seva seu social era un espaiós local a l’avinguda Catalunya, amb una gran sala i sales més petites, amb capacitat per a unes 200 persones, per a reunions vàries i exposicions. ---TELÈFONS, CONTACTES INSTITUCIONS, SERVEIS I TRANSPORTS (BUS,TAXI...) ---> TORNAR A L'ÍNDEX * Accés directe a mapa dels carrers de La Fuliola i Boldú Ajuntament de La Fuliola i Boldú e-mail: ajuntament@fuliola.ddl.net Tel. 973-570013 FAX 973-570434 http://fuliola.ddl.net/ --- web de l´Ajuntament Llar del Jubilat de La Fuliola Plaça Jaume Ferrer 1 Tel. 973-570463 Consultori mèdic Plaça Jaume Ferrer s/n Tel. 973-570697 Parròquia de La Fuliola c/ Domènec Cardenal s/n Tel. 973-570019 CEIP Guillem Isarn Tel. 973-713039 http://www.xtec.es/ceipguillemisarn/ --- web del Col·legi Farmàcia Òptica Trullols FOTO Av. Catalunya 20 Tel. 973-570048 Funerària Cucó c/ Pau Casals 6 Tel. 973-713013 Cooperativa d´Ivars de La Fuliola c/ de l´Om, s/n Tel. 973-570044 FAX 973-570673 http://www.coopivars.com/ Cooperativa d´Ivars (Seu Central) Plaça Bisbe coll 9, 25260 (Ivars d´Urgell) e-mail: info@coopivars.com Tel. 973-580333, 973-580343 FAX 973-580413 Col·lectivitat de Regants nº2 del Canal d´Urgell Av. Catalunya 55 Tel. 973-570023 Escorxador Municipal FOTO Camí d´Ivars s/n (Prop de la creu de terme de La Fuliola) Benzinera Xopluc de Boldú Davant del restaurant del mateix nom Carretera de Tàrrega a Balaguer C-53, Km 18 Tel. 973-570649 -Per concertar visites a les col·leccions Josep Pané i Dr. Lluís Ferrer: Tel. 973-570013 de l´ajuntament -Museu Geològic Dr. Lluís Ferrer i Lina Monsó Av. Catalunya 43, 25332 La Fuliola Tel. 973-570030 (particular) TRANSPORTS Taxis: Taxis a La Fuliola, pàgines grogues Autocars: Alsina Graells - ALSA Tel. 902 422 242 Servei regular en direcció a Tàrrega, Balaguer i Lleida. ATM - Autoritat Territorial de Mobilitat Horaris Línea 110 - Lleida <--> La Guàrdia d'Urgell Horaris Línea 205 - Balaguer <--> Tàrrega ---RESTAURANTS I ALTRES ESTABLIMENTS DE VENDA DE MENJAR ---> TORNAR A L'ÍNDEX Restaurant Cal Caminer Menú diari Plats típics per encàrrec Obertura: Tot l’any (diumenge tancat). Serveis: aire condicionat, targetes de crèdit, permesos animals domèstics, banquets. Capacitat:45 places. Av. Catalunya 10 Tel. 973-570110 Restaurant-sala polivalent La Placeta de Can Tossut - RESTAURANT TANCAT FOTO Especialitat en cargols a la llauna. Menú diari Obertura: tot l’any (dilluns tancat). Serveis: aire condicionat, terrassa, accés per a disminuïts, targetes de crèdit, menjadors privats, banquets, accepten autocars amb avís previ. Capacitat:sala de 160 places; sala de 25 places; sala de 40 places; a la cafeteria 25 places. Av. Catalunya 30 Tel. 973-570420 Restaurant 2007 (OBERT AL PÚBLIC DES DE JUNY DE 2008) FOTO FOTO FOTO FOTO Els gerents d´aquest restaurant són els que hi havia abans al restaurant del Castell del Remei. Obertura: tot l’any (dimarts tancat). Serveis: aire condicionat, terrassa, accés per a disminuïts, targetes de crèdit, menjadors privats i parking pels clients. Accepten autocars amb avís previ. Capacitat: 120 places. Av. Catalunya, 69 – (La Fuliola) (Prop de la farmàcia) Tel. 973 571 073 Més informació a la web: http://www.restaurant2007.com/ Restaurant Xopluc de Boldú Menú i carta diari Menjars per emportar per encàrrec Obertura:tot l’any (dilluns descans setmanal).fem Vacances: de l’1 al 15 de juliol i del 7 al 21 de gener. Serveis: aire condicionat, accés per a disminuïts, targetes de crèdit, menjadors privats, s’accepten autocars amb avís previ. Capacitat:100 places. Carretera de Balaguer a Tàrrega C-53, Km 18 Boldú Tel. 973 570649 - 973 570616 Restaurant del Remei Menú i carta diari, dilluns tancat Menjars per emportar per encàrrec S´hi accedeix per la carretera que surt de la C-53 i que va cap a Ivars c/ únic s/n, Castell del Remei (prop de la Fuliola i Boldú) Tel. 973-718165 La Cuina de la Padrina Lourdes (Càtering i Queviures) Graellada de peix, sarsuela de peix, cassola de tros, callos, potes, paella, amanida, fideuà, canelons casolans... per encàrrec Servei per a grups i menú diari (de dilluns a divendres) per 4 euros c/ Dotze de Gener, 19 Entre La Fuliola i Boldú Tel. 973-570127 ---BARS, GRANGES I PUBS Fotos de Cascall Pub i Jaume´s Pub a La Fuliola Cascall Pub FOTO Local obert al públic. Inagurat de nou al novembre de 2008. Plaça de l´església La Fuliola Tel. 973-570110 Cascall Pub a Facebook Horaris d'obertura: dijous: 18.30h divendres: 18.30h dissabte: 15.30h diumenge: 15.30h Jaume´s Pub FOTO Plaça de l´església La Fuliola Granja Lo Pardal FOTO Especialitat entrepans freds i calents També es fan pizzes,tapes i esmorzars Av. Catalunya 44 Tel. 973-570020 Bar Sport (Cal Ampús) FOTO Entrepans, pizzes i tapes Av. Catalunya 45 Bar del Portal Edifici del Poliesportiu Plaça del portal s/n Tel. 973-713056 ---ESTABLIMENTS DE VENDA D'ARTESANIA CERÀMICA REFRACTÀRIUS – Ceramista Carme Mercè Productes a la venda: ceràmica decorada, detalls personalitzats i regals d’empresa. Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda. Av. Catalunya, 34 - Tel. i Fax 973 570 364 VOL I BOIXET (Francesca Bernaus) Producte: punta al coixí. Horaris: cal trucar, per concertar visita. Av. Catalunya, 21 – Tel. 973 570 180 ---BOTIGUES I ALTRES ESTABLIMENTS COMERCIALS FORN DE PA CAL BONEU FOTO Productes a la venda: pa de pagès, coques de recapte, pastissos. Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda. Diumenges matí. C. Calvari, 10 – Tel. 973 570 120 CAL GRABAT Productes a la venda: embotits casolans i carns variades. Horari al públic: de dimarts a dissabte, matí i tarda. C. Camí Gran, 2 - Tel. 973 570 143 EL REBOST Productes a la venda: embotits casolans. Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda. Plaça de l’Església, 2 - Tel. 973 570 177 CARNISSERIA ANGELINA (ESTABLIMENT FORA DE SERVEI) Productes a la venda: carns variades. Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda. C. Calvari, 5 - Tel. 973 570 507 RAMON GRANYÓ Productes a la venda: embotits casolans. Horari al públic: de dilluns a dissabte, matí i tarda. C. Calvari - Tel. 973 570 034 CAL QUIMET Productes a la venda: carns variades. Horari al públic: de dilluns dissabte, matí i tarda. C. Raval, 44 - Tel. 973 570 485 LLIBRERIA MARIMON GABERNET SCP Dijous i diumenges per la tarda tancat. Plaça de l'Ajuntament, 1 - Tel. 973 570 038 BODEGUES DEL CASTELL DEL REMEI Obrim la botiga de vi: els dissabtes de 16:00 a 19:00 els diumenges de 10:00 a 2:00 altres dies en horari d´oficina Visites a la bodega només diumenges al matí de 10:00 a 12:00 c/ únic s/n Castell del Remei Tel. 973-580200 AUTOR: JAUME 6TLLÉ ---> TORNAR A L'ÍNDEX * Accés directe a mapa dels carrers de La Fuliola i Boldú




MAPES I FOTOS DE LA FULIOLA I BOLDÚ

TORNAR A LA PÀGINA INICIAL